Els vins dolços tenen una història que es remunta a l’antiguitat, i són valorats des de fa milers d’anys per la seva intensitat de sabor i la seva capacitat per acompanyar tant postres com plats principals. A l’antic Egipte i Grècia, ja s’elaboraven vins dolços utilitzant tècniques com la sobremaduració de raïm o la interrupció de la fermentació per retenir sucres naturals. A l’Edat Mitjana, aquests vins es van consolidar a Europa, especialment a regions com Hongria, França i Espanya, on es van perfeccionar mètodes per a la seva producció.

Els vins dolços es produeixen a diverses regions vinícoles del món, cadascuna aportant les seves característiques úniques. Algunes de les regions més famoses inclouen:

• Tokaji (Hongria): Amb el seu vi Tokaji Aszú, un dels vins dolços més antics i venerats.
• Sauternes (França): Famosa pels seus vins botrititzats, produïts en sòls argilosos i calcaris amb un clima humit que afavoreix l’aparició del fong Botrytis cinerea.
• Jerez (Espanya): On s’elaboren vins dolços com el Pedro Ximénez a sòls d’albariza sota un clima càlid i sec.

• Vins de Collita: Raïms collits tard, quan han aconseguit un alt nivell de sucre.
• Vins Botrititzats: Vins elaborats amb raïms afectats per la “podridura noble”, com el Sauternes.
• Vins de Gel (Eiswein): Raïms collits i premsats mentre estan congelats, concentrant els sucres naturals.
• Vins Fortificats: Com el Porto o el Moscatell, on s’interromp la fermentació afegint-hi alcohol, conservant els sucres naturals.
• Vins Passificats: Raïms que s’assequen al sol o en reixetes per concentrar sucres, com en el cas del Vin Santo a Itàlia.

Varietats: Les varietats de raïm utilitzades per elaborar vins dolços varien segons la regió i el tipus de vi.

Algunes de les més comunes són: 

• Moscatell: Utilitzada en diverses regions, coneguda pel seu perfil aromàtic i dolç.
• Riesling: Especialment a Alemanya, on produeix vins dolços d’alta acidesa i longevitat.
• Semillon: Principal raïm als vins Sauternes de França.
• Pedro Ximénez: Usada a Jerez per produir vins foscos i extremadament dolços.

Els vins dolços es caracteritzen per la seva alta concentració de sucres naturals, que els confereixen una textura viscosa i un sabor intens. Poden tenir una complexitat aromàtica que inclou notes de fruites madures, mel, espècies, flors i fruita seca. La seva acidesa equilibrada és clau per evitar que resultin embafadors, aconseguint un balanç que els atorga frescor i elegància.

Avui dia, els vins dolços continuen sent molt apreciats tant a l’alta gastronomia com al consum quotidià. Tot i que en alguns mercats la seva popularitat ha fluctuat, la seva qualitat i singularitat continuen atraient entusiastes del vi. Actualment, hi ha un renovat interès per explorar tècniques tradicionals de vinificació i nous mètodes de producció sostenible, cosa que ha permès als vins dolços guanyar terreny en concursos internacionals i en les taules dels més exigents. La diversitat d’estils i la capacitat d’aquests vins per envellir els asseguren un lloc especial en la cultura vinícola global.